Després de pensar-ho durant un temps vaig decidir provar l'adobe lightroom, la veritat es que no estava molt entusiasmat amb el tema, ja que amb el Nikon NX i el Photoshop ja treballava bé, però els bons comentaris de la gent i el nou sistema de tractament per zones em van cridar l'atenció.
Ara estic encantat la veritat que és una autèntica meravella, l'organització de l'arxiu, les eines que t'ofereix per treballar, la facilitat de treball etc, etc. Fins i tot la interfície gràfica m'agrada, el fet que sigui de color negre és molt interessant.
Ara estic fent el més pesat de tot que és organitzar l'arxiu, però val la pena ja que ara podré trobar les fotos de forma més ràpida sense tenir que obrir carpetes i subcarpetes i més subcarpetes.
Des de l'últim post han passat moltes coses, una d'elles aquesta:
El passat divendres dia 12 de setembre de 2008 a les 8:30, un pescador i veí del nostre poble em va avisar que havia vist una foca mentre passejava amb la seva dona per la punta del moll, durant tot el fi de setmana vaig estar controlant per tota la costa per si el tornava a veure.
Fent el comentari a un company que treballa de CRIPESA, la piscifactoria de durades, em va dir que el mateix divendres al matí havia vist un capet que sortia de l’aigua i que nedava molt ràpid però que en cap moment es va pensar que podia ser una foca. Després de tot el fi de setmana buscant l’animal pensàvem que havia marxat o que havia mort. El divendres dia 19 de setembre de 2008, a les 7:30 rebem un trucada del CRAM, (Centre de Recerca d’Animals Marins) dient que hi havia una foca a una platja del Delta, però que no era del tot fiable ja que els forestals els havien informat que no era una foca que era una llúdriga, ràpidament vam anar on ens avien dit que estava l’animal per confirma el que era i com es trobava, quan arribem al lloc ens adonem que el que teníem davant era un Vell marí (Monachus monachus), naturalment el que pots sentir en aquell moment no es pot descriure, fa més de 50 any que no es veia una Llop Marí per les nostres costes i ara en poc temps ja n’han aparegut 2, un adult a les illes Balears i ara aquesta que és una cria d’ aproximadament 1 metre.
Al cap d’unes 3 hores l’animal torna a l’aigua i en perdem la pista. El Dissabte 20 de setembre de 2008, muntem una batuda per tal de tornar-lo a localitzar, finalment l’animal es torna trobar en molt mal estat a uns 100 metres del primer lloc, els veterinaris del CRAM decideixen capturar l’animal per tal d’intentar recuperar-lo. Finalment l’animal mort mentre era traslladat a la seu del CRAM.
Es un a historia bastant trista i carregada d’emocions, però a la vegada et fa plantejar moltes coses,Per que en poc temps s’han pogut veure 2 individus davant les nostres costes?Que feia i com havia vingut una cria si la colònia més propera està al Marroc?Casualitat o ho em d’interpretar d’alguna altra forma?
També us diré que el mateix divendres dia 19 a la confraria es va portar avendre una Tauró Martell, una espècie que feia molts anys que no es capturava.
Finalment esconfirma que no es tracta d’un vell marí sinó d’una foca comú, no per això menys important
“... REFLEXIONEM-HI, SI US PLAU, REFLEXIONEM-HI.”
I a més a més surto a la TV:
http://www.tv3.cat/videos/694189
Air dia 9 d’Agost, en Pep Sala ens va oferir un concertillo molt guapo al port de la Cala, molta gent, bona música i un ventet que ens va ajudar a passar el calor.
Abans del concert i aprofitant les amistats, la foto de rigor i uns 10 minutets de conversa on varem intentar arreglar el mon, jejeje!!!
Lamentablement moltes de les espècies de rapinyaires de la península estan o han estat afectats per les activitats humanes, espècies com, l’àguila imperial, àguila real o la cua barrada han estat maltractades per l’home. És en aquesta última que vull fer incidència.
Ja deu fer una mica de 3 mesos em van fer partícip d’un treball de conservació d’un dels grans rapinyaires de la nostra fauna, prop del meu poble hi ha una parella d’aquestes majestuoses aus.Per tal de tenir-la controlada, saber la seva distribució i les zones de caça i el territori que ocupa se’ls hi havia de ficar un transmissor que via satèl·lit ens dirá, en qualsevol moment, on es troben.
Finalment i després d’un 3 mesos de feina les varem capturar, anellar i instal·lar el transmissor, ara volen amb una mica menys d’intimitat però amb la certesa que hi ha algú que és procura per la seva existència.
A la foto em podeu veure alliberant el mascle, un moment únic i inoblidable, la feina de 3 mesos es veia acabada de forma satisfactòria i amb un gran enriquiment personal.
Tot comença quan una cosina meva em diu que te dos entrades per anar a veure Bruce el dia 20 de Juliol, d’una amiga seva que per circumstàncies no hi pot anar, ràpidament li dic que si, la veritat es que Bruce no es dels que m’agraden més però segur que l’espectacle promet.
Arriba el diumenge dia 20 de Juliol de 2008, ja fa una setmana que tinc les entrades i els nervis a flor de pell, a les 16:00 quedem amb més gent del poble per marxar cap a Barcelona, destinació el Nou Camp. A les 18:00 aprox arribem, deixem els cotxes mal aparcats amb l’esperança que en un dia com aquest els municipals tindran compassió, anem a comprar entrepans i a les 19:20 entrem a l’estadi després de fer una cua kilomètrica però prou ràpida.
Com en tot concert els primer de tot és equipar-se correctament, ens dirigim a la parada de merchandising i després d’haver comprar una camiseta pirata mentre ens esperàvem a la cua en comprem una d’oficial, ara si ja estem preparats per afrontar una nit intensa de Rock pur.
Després d’esperar-nos quasi 3 hores i amb mitja hora de retard comença l’espectacle decibels i decibels de d’una música intensa, enèrgica i carregada de missatge d’un tio que no para ni un moment quiet, que s’entrega als mes de 90.000 espectadors que a la vegada corejaven com una única veu totes les cançons, aixecant els braços com si volguessin tocar aquella música.
Al cap d’unes 3 hores sense descans acaba l’espectacle i reprenem el camí de tornada, efectivament la policia local a estat molt benèvola i els cotxes estan al seu lloc, 2 hores de camí i a les 4 del matí arribem al poble extasiats de musica en directe i amb el record d’haver gaudit de l’espectacle d’un dels més grans de la música contemporània. I per que ningú o fiqui en dubte el tio omple el camp nou dos dies consecutius.
Estos son mis pezqueñines, bueno de pequiñines nada, dicen de los discos que son los reyes de la aquariofilia de agua dulce, la verdad es que a mi me encantan y para ellos les dedico muchos cuidados, 300 litros de agua en perfectas condiciones, 2 filtros a pleno rendimiento y un lardo etc.
Tenia localizada una zona donde se pueden ver bastantes parejas de abubillas y alguna que otra pareja de perdiz. Puse el reclamo y en menos de medio minuto ya tenia este macho defendiendo el territorio, hasta se posó encima del hide barias veces, fue impresionante. La utilización del reclamo nunca tiene que ser abusiva ya que podría interferir en la reproducción de la especie.
Tenia localizada una zona donde se pueden ver bastantes parejas de abubillas y alguna que otra pareja de perdiz. Puse el reclamo y en menos de medio minuto ya tenia este macho defendiendo el territorio, hasta se posó encima del hide barias veces, fue impresionante. La utilización del reclamo nunca tiene que ser abusiva ya que podría interferir en la reproducción de la especie.
